L'AIGUA DE REG I EL CANVI CLIMÀTIC
Avui, 27 de setembre de 2019, i coincidint amb el dia Internacional de la consciència ambiental, publiquem un article que ens ha facilitat l'Eduard Garcia-Luengo, per tal de mica en mica, poguem ser tots més coscients de tots els aspectes del planeta dels què hem de tenir cura en el nostre dia a dia. En aquest cas, es fa incís en l'AIGUA DE REG.
QUANTA AIGUA S'UTILITZA PER AL REG?
L'alimentació d'una població global creixent és una de les principals preocupacions, però els esforços per augmentar la quantitat de menjar suposaran una càrrega addicional sobre els preciosos subministraments d'aigua dolça. Una nova investigació mostra com es podrien utilitzar les mesures de la humitat del sòl des de l'espai per comprendre quanta aigua s'utilitza per a l'agricultura i, potencialment, ajudar els agricultors a gestionar el consum.
S'ha estimat que el regadiu consumeix aproximadament el 70% de l'aigua dolça del món, possiblement la forma més gran que els humans interposen als cicles hidrològics de l'aigua.
Una demanda creixent d'aliments juntament amb el canvi climàtic, farà sens dubte, que aquesta taxa de consum sigui encara més alta.
Avaluació del reg:
En definitiva, és important comprendre exactament quanta aigua s'està regant sobre els cultius, abans que els agricultors i els responsables de prendre decisions, puguin adoptar les mesures adequades per conservar aquest recurs essencial. Això és especialment cert en els llocs on l'aigua ja és escassa.
Tanmateix, encara que hi ha alguna informació sobre la quantitat d'aigua d’algunes parts del món que es gasta en el reg, també hi ha moltes altres àrees on no tenim cap informació.
Els satèl·lits des del punt de vista de l'espai, podrien oferir una solució per proporcionar aquesta informació a nivell mundial. Un article publicat recentment, explora un nou enfocament per quantificar el rec, mitjançant l'ús d'observacions de la humitat del terra a partir de satèl·lits, com la missió de l'ESA pel coneixement de la Humitat del sòl i de Salinitat Oceànica (SMOS).
SMOS (IMATGE)
Luca Brocca, de l'Institut de Recerca del CNR per a la protecció geohidrològica d’Itàlia, va dir: "Com a primer pas per poder demostrar com es podia utilitzar aquest tipus de mesures per satèl·lit, hem triat nou llocs en tots els llocs dels Estats Units, Europa, Àfrica i Austràlia”.
"Vam escollir quatre satèl·lits amb la finalitat d’observar la humitat del sòl i vam poder mesurar des de l'espai la quantitat d'aigua aplicada al rec, entre dues mesures d'humitat consecutives ".
A més de la missió de SMOS de l'ESA, l'estudi també va incloure dades de la missi: Soil Moisture Active Passive (SMAP) de la NASA, l'instrument de dispersió avançat de la missió Metop de Eumetsat i el radiòmetre avançat de detecció de microones de JAXA que portava a la missió Aqua de la NASA.
"Aquest és un primer pas, però podem anticipar que les dades de més alta resolució de les missions Copernicus Sentinel-1 i Sentinel-2 ofereixen més potencial".
Si bé hi ha d’haver més investigacions, el paper de la informació sobre la humitat del sòl té un potencial real per al seguiment de l'ús de l'aigua agrícola en el futur, la importància de la qual és clara, ja que la petició d'aigua corre el risc de superar els subministraments existents en moltes parts del món.
En aquests moments s'està revisant un article (https: //www.hydrol-earth-syst-scidiscuss.net/Hess-2018-388/) basat en investigacions similars dirigides per la Universitat Tècnica de Viena (Àustria) i la Universitat Catòlica de Lovaina (Bèlgica).
És important poder fer servir tots els mitjans tecnològics i manuals que poguem, per treure informació i solucions indònies per tal de minvar tot el què es pugui aquest accelerament del canvi climàtic.
Petits grans de sorra de tots nosaltres, poden fer una millora global i de futur.
