Entrevistem a Dídac Rocher que és espilenc de segona residència i propietari del castell de Sant Gallard

Just t’hem conegut aquesta setmana per conseqüències de causes climàtiques no gaire bones, però molt contents d’haver-te descobert com a persona i com musicoterapeuta dins del nostre petit entorn.

-  Explica’ns una miqueta qui ets, d’on ets i com vau venir també a parar aquí Sant Gallard?

Com he dit abans sóc en Dídac Rocher. Visc actualment a Arenys de Mar. Sóc valencià, de Rafelcofer, un poble del costat de Gandia, a la Conca de la Safor.

El fet de parar a St. Gallard va ser molt casual. Va ser arrel d’un concert que havia de fer un fill meu, Dídac Rocher, cantautor, a Valls, que, per casualitats de la vida, es va perdre per aquestes carreteres i es va quedar enamorat d’aquests paisatges. Pare, mare allò sembla la Toscana. Ens ho va contar i nosaltres trobarem aquestes ruïnes a St. Gallard i aquí ens ferem la casa, amb la il.lusió de poder gaudir de la pau i tranquil·litat d’aquest entorn.               

Ací venim sempre que les nostres obligacions ens ho permeten.

 -  Com vas arribar al món de la musicoteràpia? On et vas formar?

La música l’he viscuda des de petit en la família. A València hi ha un fenòmen que són les bandes de música i és ahi on hem començat a viure- la. La meva formació ha continuat com especialista de música en educació primaria i en Secundària. Sempre amb joves. He continuat al conservatori com a professor especialista de flauta travessera. He dedicat molt de temps a formar-me en la metodologia Orff- Shulwerk i Kodaly.

La major part de la meva dedicació a la música ha estat enfocada dins l’àmbit de l’ensenyament, tant en el territori nacional com en l’estranger: Ginebra, Lausana, Locarno (Ticino).

Concretament Em vaig especialitzar com a tècnic en musicoteràpia i actualment acabe el segon màster de musicoteràpia a l’Universitat de Girona. La meva experiència més recent en aquest camp l’estic portant a terme a la Fundació Hospital de Mataró des de fa ja dos anys. Es tracta d’un treball musicoterapèutic amb pacients afàsics, parkinson i ELA. Possiblement estem més familiaritzats en malalties com Parkinson i ELA i no tant en l’afàsia. Els afàsics són persones que després d’haver tingut un ictus ( accident cerebrovascular han perdut parcial o totalment la capacitat de comunicar-se perquè han perdut la parla i tot el que això comporta. A través de la teràpia del cant intentem que puguin recuperar aquesta capacitat. “En ello estamos”.

- Les competències d’aquesta formació estan acceptades aquí Catalunya o cal marxar fora a estudiar això?

El camp de la Musicoteràpia, en països com Brasil, Alemanya, EE.UU., Perú i d’altres, entra dins de l’àmbit universitari. No en Espanya. Aquí, per tenir la titulació necessites haver fet el màster en MT.

- T’hi has dedicat tota la vida a això?

La musicoteràpia consisteix bàsicament en utilitzar la música com a medi per ajudar a restaurar aquelles funcions de la persona que han estat deteriorades a fi que pugui integrar-se en el món on viu i millorar així la seva qualitat de vida. En aquest sentit he estat fent MT des de sempre ja que la música ha estat un medi per transmetre emocions, sentiments i esperança i tot això vol dir comunicació i apropament.

- Compons tu música? Quins instruments toques? Fas servir també altres recursos tecnològics?

He compost algunes coses però sobretot  he fet molts arranjaments per la coral i grups instrumentals dels diferents centres d’ensenyament on he treballat. El meu instrument professional és la flauta travessera. Tinc coneixements d’altres instruments com la guitarra, l’Ukelele, l’harmònica, el llaüt, la gralla, la dolçaina, la mandolina, la flauta índia...i un altre conjunt d’instruments de caràcter més ètnic.

En Musicoteràpia el més important no és tocar l’instrument pensant que estàs fent un concert o superant una prova. La música és, com he dit, un medi per aconseguir altres coses, i no vol dir això que no cal tenir idea de música ni de tocar un instrument, no. A diferència de considerar la música com una finalitat, la MT la utilitza com un medi.

 - Quins beneficis té la musicoteràpia, ens pots explicar una mica a quines persones va dirigida o com estructureu els diferents sector de gent que se’n pot beneficiar?

Hauríem de partir del fet que a Musicoteràpia no acudeix el que té problemes. Problemes en té tot el món. A MT va el que vol solucionar-los. La MT és beneficiosa per tothom. Va dirigida a totes aquelles persones que volen trobar aquella harmonia, pau i benestar interior, sentir-se bé. El camp d’aplicació de la MT és molt ample i pot abraçar des del tractament de l’autisme, en psiquiatria, en geriatria, en discapacitats sensorials, en rehabilitació neurològica, malalties mentals, en l’entorn educatiu, escoles d’educació especial , en escoles primàries amb integració de nenes i nens amb algun tipus de discapacitats...

Per tant el seu àmbit d’aplicació és molt gran: hospitals, residències de gent gran, escoles, col·lectius en perill d’exclusió, presons, i d’altres centres penitenciaris...

Cal que en el nostre país se n’adonen que la MT ha de ser considerada dins el camp de la salut.

- Cal combinar alguna altra teràpia a part de la musicoteràpia?

Avui en dia hi ha moltes teràpies, potser massa i tot. Cal cerciorar-se sobretot de qui fa aquella o l’altra teràpia. Que sigui un bon professional. De fet hi ha teràpies molt interessants i que per suposat poden complementar-se amb el treball musicoterapèutic.

- La teva funció dins del teu lloc de treball quina és?

Sóc Musicoterapeuta.

- Com veus la situació actual de la musicoteràpia al País?

Cada cop millor. Cal però esperar que aquesta disciplina sigui reconeguda en els àmbits de formació universitària com una especialitat.

- Què li diries a les persones que pensen en la musicoteràpia com a sortida laboral, en aquests temps de crisis en els quals ens movem?

La veritat és que a mida que va coneixent-se va tenint més demanda. Crec que pot ser una bona sortida professional. És molt important la formació continua per adquirir cada cop més competència en la teva professió. És una tasca molt engrescadora i de molta responsabilitat.

-  Com a professional d’això quins beneficis podrien trobar els músics aficionats o professionals en la musicoteràpia? Tothom hi està capacitat o és necessiten unes aptituds concretes a part de saber de música?

La MT és una disciplina a la que s’ha d’accedir i aconseguir una capacitació adequada per poder-la desenvolupar. Els coneixements que cada persona té poden provenir de diversos àmbits educatius. És el bagatge que cadascú té i és molt important. Cal ser molt sensible perquè es treballa amb pacients que confien en tu com a professional. Cal preparar-se molt i molt bé. Sempre disposat a seguir formant-te per millorar les teves intervencions i ser més bon professional. No es tracta d’agafar la guitarra o l’instrument que sigui i tocar davant d’un grup de pacients de l’hospital o d’una escola...i pensar que som MT i estem fent MT. És quelcom més que tot això.

- Pertanys a alguna Associació professional?

No

- Ens podries fer un dia un taller aquí la sala del local social de les Piles per a que els espilencs puguin descobrir aquest món i qui ho necessiti o li vingui de gust tingui coneixement i vivència d’aquest tipus de teràpia?

Cap problema si es pot fer en alguna data que tingui lliure i sabent-ho amb temps. Amb molt de gust.

- Amb tot el què ens has explicat ja estarem en contacte per a determinar el tipus de públic del taller de musicoteràpia. Moltíssimes gràcies per la teva atenció i dedicació.

Ha estat un plaer

Entrevista realitzada per Esther Alcaraz Cadens

Cultura i Turisme Ajuntament de les Piles.