La l’Agència Espacial Europea (ESA) publica regularment articles científics. N’he fet una selecció, que per la seva temàtica pot donar una nova visió de com apropar les noves tecnologies que aporten els satèl·lits, al coneixement de la natura, a l’optimització i millora dels cultius, o de la preservació del medi ambient.

Us els faig a mans en català, per si pot ser d’interès a quelcom.

Eduard Garcia-Luengo

II - LA NEU FOSA CONTRIBUEIX A L'ABSORCIÓ DE DIÒXID DE CARBONI

Condicions d'absència de neu 

Sembla que no hi ha mal que per bé no vingui.  Encara que l'augment global de les temperatures està provocant que a la primavera es fongui abans la capa de neu estacional; això permet que els boscos boreals, un cop desproveïts de neu, absorbeixin més diòxid de carboni de la nostra atmosfera. 

Els científics creuen que l'escalfament global es deu principalment a emissions de diòxid de carboni derivades d'activitats humanes com la crema de carbó, la indústria del gas i el petroli, els transports i les calefaccions domèstiques.  A mesura que augmenten globalment les temperatures, s'aprecien canvis en el clima terrestre, com una acceleració en el desglaç de les glaceres, un augment en el nivell del mar, o una major freqüència de fenòmens meteorològics extrems. 

Per predir amb exactitud l'augment del diòxid de carboni a l'atmosfera, els científics han de considerar tant les fonts de les emissions com l'absorció del diòxid de carboni en terra ferma i en els oceans.  Els boscos boreals són ben coneguts per constituir un important embornal de carboni, però la quantitat de carboni que aquests boscos de les latituds altes del planeta poden absorbir depèn de la quantitat de neu que els cobreix. 

Recuperació primaveral entre 1979 i 2015 

Sembla que no hi ha mal que per bé no vingui.  Encara que l'augment global de les temperatures està provocant que a la primavera es fongui abans la capa de neu estacional; això permet que els boscos boreals, un cop desproveïts de neu, absorbeixin més diòxid de carboni de la nostra atmosfera. 

Els científics creuen que l'escalfament global es deu principalment a emissions de diòxid de carboni derivades d'activitats humanes com la crema de carbó, la indústria del gas i el petroli, els transports i les calefaccions domèstiques.  A mesura que augmenten globalment les temperatures, s'aprecien canvis en el clima terrestre, com una acceleració en el desglaç de les glaceres, un augment en el nivell del mar, o una major freqüència de fenòmens meteorològics extrems. 

Per predir amb exactitud l'augment del diòxid de carboni a l'atmosfera, els científics han de considerar tant les fonts de les emissions com l'absorció del diòxid de carboni en terra ferma i en els oceans.  Els boscos boreals són ben coneguts per constituir un important embornal de carboni, però la quantitat de carboni que aquests boscos de les latituds altes del planeta poden absorbir depèn de la quantitat de neu que els cobreix. 

Recuperació primaveral entre 1979 i 2015 

Per contribuir a quantificar els canvis en l'absorció del carboni, el projecte GlobSnow de l'ESA va emprar dades satel·litals per generar mapes diaris de la cobertura de neu a tot l'hemisferi nord entre 1979 i 2015. Un equip de científics especialitzats en clima i detecció remota (teledetecció), liderats per l'Institut Meteorològic Finlandès, va analitzar recentment la informació i va descobrir que el començament del creixement vegetal a la primavera s'ha avançat una mitjana de vuit dies al llarg dels últims 36 anys. 

En combinar aquesta informació amb observacions terrestres de l'intercanvi de diòxid de carboni entre els ecosistemes i l'atmosfera en boscos de Finlàndia, Suècia, Rússia i el Canadà, l'equip va descobrir que el començament anticipat del creixement primaveral ha incrementat l'absorció de diòxid de carboni de l'atmosfera un 3,7% per dècada.  Així, frena l'augment del CO2 de l'atmosfera, el que contribueix a mitigar el seu ràpid increment per les emissions d'origen humà. 

Els científics també van descobrir que el desfasament en la recuperació primaveral és molt més gran en els boscos d'Euràsia, de manera que el seu augment en l'absorció de carboni duplica al dels boscos nord-americans. 

-Bosc boreal cobert de neu- 

"Les dades satel·litals han tingut un paper essencial a l'hora de proporcionar informació sobre la variabilitat del cicle de carboni", assenyala el professor Jouni Pulliainen, que va dirigir l'equip d'investigadors de l'Institut Meteorològic Finlandès. 

"En combinar informació satel·lital i terrestre, hem pogut convertir les observacions sobre la fusió de la neu, en una informació d'ordre superior sobre l'activitat fotosintètica primaveral i l'absorció de carboni". 

Aquests nous resultats s'utilitzaran per millorar els models climàtics i la precisió de les prediccions sobre l'escalfament global. 

L'any que ve, l'ESA (Agència Espacial Europea) té previst perfeccionar el registre basat en dades satel·litals de la cobertura de la neu global, amb el projecte “Snow_cci”, de la Iniciativa sobre el Canvi Climàtic de l'Agència. 

Informació original: Related links

 @esa_es: 

 http://twitter.com/#!/esa_es

 Early snowmelt significantly enhances boreal Springtime carbó uptake 

 http://www.pnas.org/content/114/42/11081.short

 GlobSnow 

 http://www.globsnow.info/

 Finnish Meteorological Institute

http://en.ilmatieteenlaitos.fi/

 AQUESTA s Climate Change Initiative (CCI) 

 http://cci.esa.int/ 

Copyright 2000 - 2017 © European Space Agency.  All rights reserved.

http://www.esa.int/esl/ESA_in_your_country/Spain/La_nieve_fundida_contribuye_a_la_absorcion_de_dioxido_de_carbono