Pels antics camins de Les Piles
Fa molts mil•lenis es formà aquí i allà tot un tirarany (1) de camins on hi circulava tot el coneixement, tota la saviesa que l’home, havia acumulat des de l’antiguitat. Els camins eren, doncs, els transmissors de la informació i representaven tot un cúmul de coneixements que no se’n magatzemava no, sinó que corria lliurement per aquesta xarxa infinita. Podriem dir que aquella antiga xarxa de camins era i representava l’actual xarxa de comunicacions que avuidia manté connectat tot el món: Internet.
Pels antics camins hi passava tot tipus d’informació: Noves idees, noves religions, noves innovacions, nous pensaments… Aquests camins posaven en connexió i fins unien pobles situats a grans distàncies. I els camins també eren lògicament, els mitjans de transport de mercaderies i de matèries bàsiques…de primera necessitat. Pensem en la sal de Cardona ja al Neolític o abans, o eines i destrals d’importació. O la variscita aquest material verdós usat pels antics com element simbòlic i fins i tot preciós, dipositat a algunes tombes del Neolític perquè acompanyés el difunt en el seu pelegrinatge cap el més enllà. Molt aviat, els camins van servir per desplaçar els ramats de bestiar pel territori, tot i cercant les tendres pastures del nord del país. Era un moviment pendular, doncs quan arribava l’hivern feien el viatge de tornada.
Molts camins, també van ser responsables de la formació de nous pobles, viles i ciutats. Posem un exemple, i agafem la ciutat d’Igualada de model. Per l’antiga Agualata hi havia un encreuament de camins força transitats i la gent d’aleshores va aprofitar aquest fet per intercanviar productes just en aquesta cruïlla. Amb el pas del temps aquest aplec de gent va donar peu per crear un mercat, i al seu entorn es començà a formar un poblet…desprès es construí un castell i una església…el poble anà creixent…es construïren les muralles…etc.. Molts pobles es fundaren d’aquesta forma.
El camí va ser el primer element que transformà fins a cert punt el paisatge. Actualment encara hi ha historiadors i/o antropòlegs que mantenen dues opinions contraposades; els uns diuen que van ser els animals en el seu desplaçament transhumant els que van crear els camins o senders. D’altres, però s’aferren a dir que els camins són una invenció humana. No ho sabem i segurament no ho sabrem mai, per tan serà millor que ho deixem aquí. Sigui com sigui, els humans primitius seguien els ramats d’ungulats per caçar-los, i per tant, tan els humans com els animals usaven o anaven pels mateixos camins.
Potser ja a la prehistòria, per les Piles hi passaven força camins. Camins que anaven cap el nord, cap el sud…cap a la costa, cap els Pirineus…com que sabem que la nostra zona ja estava poblada cap el Neolític mitjà, ara fa uns 5000 anys, doncs per força hem de pensar que els poblats que estaven escampats per la Segarra havien d’estar comunicats per tota una xarxa de camins.
A les Piles hem comptat almenys nou camins que s’adreçaven a nou pobles veïns. Situem-nos en el mapa de la nostra comarca i imaginem-nos al seu damunt una esfera d’un rellotge amb només una agulla. Començarem per les “12” al capdamunt, i donarem la volta cap a la dreta fins a completar tot el recorregut.
Tenim doncs, els Camins de RAURIC, GUIMONS, PONTILS, BIURE, VALLVERD, ROCAFORT, TURLANDA, CONESA i SAVALLÀ.
El CAMÍ DE RAURIC. Anava cap a la part nord del terme. Aquest camí, tenia un ramal que s’adreçava (bé, s’adreça), cap el MAS D’EN BOU, i des d’aquí, enllaça cap a diverses masies del CODONY.
CAMÍ DE GUIMONS. Aquest camí rep diferents noms, doncs és el mateix que mena cap a Santa Coloma de Queralt, i des d’allí va cap a Igualada i Barcelona. És més conegut com a CAMÍ DE SANTA COLOMA. També era anomenat com a CAMÍ RAL o CAMÍ REAL i CARRERADA.
CAMÍ DE PONTILS. És el que anava a aquest poble i més enllà, és clar. També era el CAMÍ EL MOLÍ o CAMÍ DEL MOLÍ DEL PROUS.
CAMÍ DE BIURE. Va cap aquest poble, actualment pedania de les Piles. Des de Biure, com és lògic, hi havia camins que anaven a Pontils, Vallespinosa, Vallverd…
CAMÍ DE VALLVERD. Era un caminet que anava més o menys paral.lel al Camí de Rocafort, i que continuaba cap a Montbrió, Rocafort, Sarral…
CAMÍ DE ROCAFORT. De fet, és el mateix camí que el de Santa Coloma, però aquest anava en direcció a Tarragona. Per això n’hi dèien CAMÍ DEL CAMP DE TARRAGONA. Però és molt més conegut com a CAMÍ DE MONTBLANC.També era conegut amb el nom de LA CARRETERA o LA CARRETERA VELLA.
CAMÍ DE TURLANDA. Anava a aquest poblet, que havia pertangut a la parròquia de les Piles. Sovint se’l cita com LES CASES DE TURLANDA. A les Piles, Turlanda era conegut com “Santa Llúcia”, perquè cada 13 de desembre s’hi celebrava un aplec on hi acudien els pobles de les Piles, Conesa, Rocafort…Sí diguem-ho tot, en aquest poble hi havia una capella dedicada a aquesta santa…al final va fer cap a les Piles…era una imatge de fusta que es cremà durant la guerra civil… Però això és una altra història que ara no ens entretindrem a explicar.
CAMÍ DE CONESA. L’inici d’aquest camí, era el mateIx que el camí de Turlanda i anava fins aquest poble. Aquest camí tenia un brancal que anava cap el MAS DE L’HUGUET. El començament del camí, en dèiem el CAMÍ FONDO, perquè era un camí enclotat.
CAMÍ DE SAVALLÀ. Anava fins aquest poble. El primer tram del camí l’anomenem també CAMÍ DE LA FONT DE LLORAC.
Encara hi ha uns pocs camins més, però que cito a part perquè no van a cap poble en concret. Tenim el CAMÍ DE L’HORT o DE L’HORTA, que és on hi ha els hots del poble . Està situat a l’esquerra de la Rasa de les Piles i va seguint aquesta rasa, fins a trobar un camí que venia de Biure i anava a Santa Coloma. Antigament n’havien dit el CAMÍ DE LA GUÀRDIA, perquè en aquest indret segurament s’havia fet vigilància en temps de pesta o del còlera.
Hi ha un camí que va a les partides de la FONT DE LA MARTINA i LA FONT, que travessava el camí de Montblanc i es comunicava amb el camí de Turlanda.Aquest camí no el trobem citat al cadastre.
Hi havia un altre camí que també sortia de les Piles i anava cap el PLA SERÈ, i d’allí estant es comunicava amb diferents masies del PLA DE CONESA i del CODONY. Aquest camí tampoc no consta al cadastre.
El CAMÍ DE VINYOLES. És un caminet mig perdut situat entre l’actual carretera de Conesa i el camí de Rauric. Anava a un tros del Castell on hi havia hagut una vinya.
I ja per acabar, encara hi havia un altre camí que anava cap a la partida de COMA GIRONA, però que es comunicava amb un camí transversal que anava de Biure a Guimons. Està situat entre el camí de Guimons i el camí de l’hort. Aquest camí tampoc no consta al cadastre.
Desprès de citar tots els camins que passaven per les Piles, potser caldria fixar una jerarquia entre ells. Ben mirat tots els camins són importants, però de tots els camins al•ludits el més important amb diferència, és el CAMÍ DE MONTBLANC, que com ja hem vist rep d’altres noms.
Es conserva un únic pont d’aquest antic camí: És el PONT DELS MIQUELETS,(2) amb una amplada de gairebé 9 metres.
El seguien en importància, els camins de Pontils, Conesa i Savellà. Desprès vindrien el de Rouric, Biure, Vallverd i Turlanda, que eren més estrets.
Molts camins, també van ser responsables de la formació de nous pobles, viles i ciutats. Posem un exemple, i agafem la ciutat d’Igualada de model. Per l’antiga Agualata hi havia un encreuament de camins força transitats i la gent d’aleshores va aprofitar aquest fet per intercanviar productes just en aquesta cruïlla. Amb el pas del temps aquest aplec de gent va donar peu per crear un mercat, i al seu entorn es començà a formar un poblet…desprès es construí un castell i una església…el poble anà creixent…es construïren les muralles…etc.. Molts pobles es fundaren d’aquesta forma.
El camí va ser el primer element que transformà fins a cert punt el paisatge. Actualment encara hi ha historiadors i/o antropòlegs que mantenen dues opinions contraposades; els uns diuen que van ser els animals en el seu desplaçament transhumant els que van crear els camins o senders. D’altres, però s’aferren a dir que els camins són una invenció humana. No ho sabem i segurament no ho sabrem mai, per tan serà millor que ho deixem aquí. Sigui com sigui, els humans primitius seguien els ramats d’ungulats per caçar-los, i per tant, tan els humans com els animals usaven o anaven pels mateixos camins.
Potser ja a la prehistòria, per les Piles hi passaven força camins. Camins que anaven cap el nord, cap el sud…cap a la costa, cap els Pirineus…com que sabem que la nostra zona ja estava poblada cap el Neolític mitjà, ara fa uns 5000 anys, doncs per força hem de pensar que els poblats que estaven escampats per la Segarra havien d’estar comunicats per tota una xarxa de camins.
 |
| Les Piles |
Tenim doncs, els Camins de RAURIC, GUIMONS, PONTILS, BIURE, VALLVERD, ROCAFORT, TURLANDA, CONESA i SAVALLÀ.
El CAMÍ DE RAURIC. Anava cap a la part nord del terme. Aquest camí, tenia un ramal que s’adreçava (bé, s’adreça), cap el MAS D’EN BOU, i des d’aquí, enllaça cap a diverses masies del CODONY.
CAMÍ DE GUIMONS. Aquest camí rep diferents noms, doncs és el mateix que mena cap a Santa Coloma de Queralt, i des d’allí va cap a Igualada i Barcelona. És més conegut com a CAMÍ DE SANTA COLOMA. També era anomenat com a CAMÍ RAL o CAMÍ REAL i CARRERADA.
CAMÍ DE PONTILS. És el que anava a aquest poble i més enllà, és clar. També era el CAMÍ EL MOLÍ o CAMÍ DEL MOLÍ DEL PROUS.
 | |||
| Camí de Pontils - Font Freda |
 | ||||||
| Camí de Pontils - Rasa de Biure |
 |
| Camí de Pontils |
CAMÍ DE BIURE. Va cap aquest poble, actualment pedania de les Piles. Des de Biure, com és lògic, hi havia camins que anaven a Pontils, Vallespinosa, Vallverd…
CAMÍ DE VALLVERD. Era un caminet que anava més o menys paral.lel al Camí de Rocafort, i que continuaba cap a Montbrió, Rocafort, Sarral…
CAMÍ DE ROCAFORT. De fet, és el mateix camí que el de Santa Coloma, però aquest anava en direcció a Tarragona. Per això n’hi dèien CAMÍ DEL CAMP DE TARRAGONA. Però és molt més conegut com a CAMÍ DE MONTBLANC.També era conegut amb el nom de LA CARRETERA o LA CARRETERA VELLA.
CAMÍ DE TURLANDA. Anava a aquest poblet, que havia pertangut a la parròquia de les Piles. Sovint se’l cita com LES CASES DE TURLANDA. A les Piles, Turlanda era conegut com “Santa Llúcia”, perquè cada 13 de desembre s’hi celebrava un aplec on hi acudien els pobles de les Piles, Conesa, Rocafort…Sí diguem-ho tot, en aquest poble hi havia una capella dedicada a aquesta santa…al final va fer cap a les Piles…era una imatge de fusta que es cremà durant la guerra civil… Però això és una altra història que ara no ens entretindrem a explicar.
 |
| Camí de Turlanda |
CAMÍ DE CONESA. L’inici d’aquest camí, era el mateIx que el camí de Turlanda i anava fins aquest poble. Aquest camí tenia un brancal que anava cap el MAS DE L’HUGUET. El començament del camí, en dèiem el CAMÍ FONDO, perquè era un camí enclotat.
 |
| Trencall Camí de Turlanda i Conesa |
CAMÍ DE SAVALLÀ. Anava fins aquest poble. El primer tram del camí l’anomenem també CAMÍ DE LA FONT DE LLORAC.
 |
| Senderó Font de Llorac - Les Piles |
 |
| Camí de Savallà |
 |
| Camí de Savallà |
Encara hi ha uns pocs camins més, però que cito a part perquè no van a cap poble en concret. Tenim el CAMÍ DE L’HORT o DE L’HORTA, que és on hi ha els hots del poble . Està situat a l’esquerra de la Rasa de les Piles i va seguint aquesta rasa, fins a trobar un camí que venia de Biure i anava a Santa Coloma. Antigament n’havien dit el CAMÍ DE LA GUÀRDIA, perquè en aquest indret segurament s’havia fet vigilància en temps de pesta o del còlera.
Hi ha un camí que va a les partides de la FONT DE LA MARTINA i LA FONT, que travessava el camí de Montblanc i es comunicava amb el camí de Turlanda.Aquest camí no el trobem citat al cadastre.
Hi havia un altre camí que també sortia de les Piles i anava cap el PLA SERÈ, i d’allí estant es comunicava amb diferents masies del PLA DE CONESA i del CODONY. Aquest camí tampoc no consta al cadastre.
El CAMÍ DE VINYOLES. És un caminet mig perdut situat entre l’actual carretera de Conesa i el camí de Rauric. Anava a un tros del Castell on hi havia hagut una vinya.
I ja per acabar, encara hi havia un altre camí que anava cap a la partida de COMA GIRONA, però que es comunicava amb un camí transversal que anava de Biure a Guimons. Està situat entre el camí de Guimons i el camí de l’hort. Aquest camí tampoc no consta al cadastre.
Desprès de citar tots els camins que passaven per les Piles, potser caldria fixar una jerarquia entre ells. Ben mirat tots els camins són importants, però de tots els camins al•ludits el més important amb diferència, és el CAMÍ DE MONTBLANC, que com ja hem vist rep d’altres noms.
Es conserva un únic pont d’aquest antic camí: És el PONT DELS MIQUELETS,(2) amb una amplada de gairebé 9 metres.
 |
| Pont dels Miquelets |
El seguien en importància, els camins de Pontils, Conesa i Savellà. Desprès vindrien el de Rouric, Biure, Vallverd i Turlanda, que eren més estrets.
De les Piles també sortien tres CAMINS DE PELEGRINATGE que anaven a tres llocs concrets de culte. Eren antics llocs sagrats on s’hi acudia almenys un cop l’any. La data assenyalada corresponia a la data de naixement o de martiri del sant patró del lloc. Ens referim per orde d’importància al santuari de SANT MAGÍ DE LA BRUFAGANYA, SANT MIQUEL I TURLANDA. Per anar a aquests llocs, calia agafar els camins de Pontils, Biure i Turlanda, lògicament.Encara que aquests tres camins tampoc són citats al cadastre.
Hi ha unes curioses coincidències entre aquests tres centres de culte, que un dia d’aquests us comentaré.
Les dades sobre aquests camins les he tret del Cadastre i dels “Apéndices de Amirallamiento” i del “Libro de Amillaramiento”. Allí hi ha recollides les diferents finques i els seus llindants, amb el nom de les partides de terme, l’extensió i els propietaris.(Quan a un llindà hi ha un camí per exemple, en moltes ocasions no posa el nom del mateix, senzillament només diu “un camí”.
Josep Ballabriga Clarasó
http://www.lespiles.cat/curiositats-historiques/pels-antics-camins-de-les-piles
1) Vol dir teranyina.
2) En aquest pont hi hagué una batalla on hi morirem més de 200 persones. Si en voleu saber la història ho trobareu en aquest mateis Bloc a “La batalla de les Piles”.
Nota: Per tal de no fer-me pesat, no faig constar l’estat de cada camí en l’actualitat. Dels camins de què parlem, n’hi ha que el seu traç es manté actiu i cal considerar dos factors que han determinat l’estat de conservació del mateix. 1- Hi ha uns camins que s’han conservat perquè sempre s’han fet servir, tan per anar al poble veí, com per anar a alguna finca agrícola. Aquest seria el cas del camí de Pontils, per exemple. 2- Però hi ha hagut camins que han mig desaparegut o gairebé, perquè s’hi ha deixat de passar. És el cas del camí de Montblanc, que al construir-se l’actual carretera, l’antic camí quedà obsolet. En altres casos com els camins de Vallverd, Turlanda o Rauric, doncs senzillament, deixà de passar-s’hi i s’abandonaren.
El camí de Biure també s’ha mantingut, però quan es construí la carretera (que és un brancal que connecta a la carretera de Montblanc), doncs es preferí aquest accés per anar a aquest poble, tot i que el trajecte és més llarg.
Resumint doncs: Hi hagut camins que s’han conservat des de l’antiguitat perquè sempre han estat útils, o dit d’una altra manera, sempre s’hi ha passat. D’altres camins van esdevenir inútils perquè deixà de passar-s’hi, i actualment o bé estan plens de brossa i bardisses o s’han convertit en terres de conreu.
